Tots els Informes d’Auditoria corresponents als Comptes Anuals d’Abengoa depositats en la CNMV des de 2012 fins 2014 van ser signats per l’Auditor sense expressar cap salvetat. L’opinió de l’informe d’auditoria va ser neta, ni tan sols un paràgraf d’ èmfasis.

De la lectura dels esmentats  Comptes Anuals, es pot obtenir el següent:

Rati d’Endeutament (Deutes totals/Deutes totals + Patrimoni net) es situa en tots aquests anys entre el 90 % i el 91 %.

Això vol dir, que del total del finançament, el 90 % són deutes i el 10% només patrimoni net. La composició del deute és aproximadament el 50% a curt termini i el 50% a llarg termini.

No és excessiu? No resulta excessiu mantenir durant tres anys un rati d’endeutament del 90% amb tot el risc financer que això suposa?  Realment es pensava algú que aquesta situació es mantindria de forma indefinida?

S’hauria d’haver esmentat aquest excés d’endeutament en l’informe de l’auditor?

A més a més, si analitzem els balanços d’Abengoa durant tots aquests anys, es pot observar que l’evolució dels actius per impostos diferits registrats en la comptabilitat és la següent:

(en milions d’euros)

Resulta cert que també es registren passius per impostos diferits, en les quantitats següents:

(en milions d’euros)

Es pot observar com les quantitats de passiu per impostos diferits són molt inferiors a la dels actius.

Doncs bé, si observem la quantitat d’Actius per impostos diferits registrats nets de la dels passius per impostos diferits, obtenim el següent:

(en milions d’euros)

Si ara comparem això amb el patrimoni net, tindrem:

(en milions d’euros)

¿Què ha passat?

Doncs que hem aplicat els criteris de Basilea III per als bancs. Els actius per impostos diferits són drets a compensar en el futur per part de l’empresa dels beneficis que pogués tenir durant els anys següents. És un dret de compensació a compte de futurs beneficis. Això vol dir, s’hauran de tenir en el futur els beneficis suficients per tal de poder realitzar aquests actius, en cas contrari no són res.

Per aquest motiu, tant Basilea III, com el propi ICAC en el seu Projecte de Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per la que se es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l’ Impost sobre beneficis, s’imposen certes cauteles a l’hora de reconèixer comptablement aquests actius per impostos diferits.

En qualsevol cas, si aquests actius per impostos diferits no es poguessin compensar en el futur, la disminució del patrimoni net seria al voltant del 50 % en Abengoa, la qual cosa complica encara més el rati d’endeutament, que passaria a ser del 94 %.

És tot això lògic? És de suposar que l’auditor d’Abengoa podrà demostrar amb els seus papers de treball que ha obtingut evidència suficient i adequada per a no incloure en l’ informe d’auditoria, ni tant sols, un paràgraf d’èmfasis.

La Llei d’auditoria ha sofert dos canvis molt recentment, primer en el 2011 i més recentment en el 2015, i tot això per a intentar que l’auditoria, com a servei d’interès social que és, proporcioni una fiabilitat als Comptes Anuals, s’està aconseguint aquest propòsit?

Compleix l’auditoria amb les expectatives que els usuaris de la informació comptable esperen?

¿Quin és el futur de l’Auditoria de Comptes?

A la vista de les dades assenyalades resulta incomprensible que no hi hagi hagut cap veu d’alerta per part de l’auditor respecte a l’excessiu apalancament de l’empresa, o respecte al volum molt significatiu de bases imposables negatives, al tractar-se d’una gran empresa como Abengoa fallida de la qual podria derivar en un important impacte econòmic i social.

Confiem en què amb la recent entrada en vigor de la nova Llei d’Auditoria de Comptes (22/2015), es pugui millorar de forma efectiva la qualitat i el rigor de les auditories i sobre tot, en les empreses d’interès públic. Esperem que amb la inclusió de la limitació d’ honoraris, la limitació temporal del nomenament de l’auditor i altres incompatibilitats introduïdes, s’enforteixi la independència de l’auditor respecte a l’empresa auditada. Només d’aquesta forma es podrà recuperar la confiança dels diferents usuaris de la informació comptable.